De lleida a l'espai

De Lleida a l'espai

PROJECTES · Diferents empreses, entre elles una de catalana, aposten per l'incipient i desconegut turisme a l'espai durant la pròxima dècada RUMORS · Virgin Galactic mirarà de construir un port espacial prop de Barcelona BASE · Un estudi del govern situa a l'aeroport de Lleida-Alguaire l'indret ideal

Laia Curcoll

http://multimedia.avui.cat//rsc/09/0112/3231042.jpg La SpaceShipTwo és la nau de Virgin Galactic que aviat començarà els vols en proves. Portarà fins a 6 turistes a fer vols suborbitals per experimentar durant uns segons la ingravidesa
AVUI



Ser astronauta per un dia, veure la Terra des de l'espai i flotar gràcies a la ingravidesa. Si fins ara, i només des de fa uns anys, aquest era un somni que només podia complir algun multimilionari, ara es comença a perfilar com una realitat a l'abast de més gent, tot i que segueix sent molt car.
Però encara més car és conquerir l'espai i cap país està disposat a invertir-hi tants diners com els Estats Units i la URSS durant la Guerra Freda. El turisme espacial es presenta, per tant, com una possible via de finançament per a les activitats i investigacions de les agències espacials, i alhora com una bona oportunitat de negoci.
Una de les empreses que aposta decididament per aquest tipus de turisme és la catalana Galactic Suite. El seu hotel, que obrirà portes el 2012 a 450 quilòmetres de la Terra, ja té 38 reserves. Els clients, després de 18 setmanes de preparació en una illa del Carib, passaran quatre dies a l'hotel, des d'on podran veure sortir i pondre's el sol quinze vegades al dia. Segons Galactic Suite el 2012 hi haurà 40.000 persones al món amb capacitat econòmica per pagar els 3 milions d'euros que costarà l'aventura. Una quantitat que dista molt dels 200 milions de dòlars que va pagar el primer turista espacial, Dennis Tito, per passar una setmana a l'Estació Espacial Internacional el 2001.
Una mica més barat, 200.000 dòlars (uns 146.000 euros), serà fer un dels vols suborbitals en la nau que ha presentat la companyia Virgin Galactic: la SpaceShipTwo. Portarà fins a sis turistes i anirà acoblada a una altra nau, on viatjaran els seus familiars i amics amb qui podran mantenir contacte visual fins arribar als 15 quilòmetres d'altitud. A partir d'aquí se separaran i els sis turistes ascendiran fins als 110 quilòmetres en 90 segons, en una sensació similar a la de l'enlairament d'un coet. Un cop allà s'aturaran els motors i els passatgers es podran aixecar per gaudir durant quatre minuts de la ingravidesa.
Més de 250 persones ja han fet la seva reserva. Entre ells, Ana Bru, directora de Bru&Bru, l'agència de viatges que comercialitzarà aquests vols suborbitals a Espanya. Està previst fer un vol a la setmana, cosa que significaria gairebé 300 turistes cada any.
La companyia ja ha fet vols de proves aquesta tardor des del port espacial del desert de Mojave, a Califòrnia. Però preveu construir un altre base de llançament a l'atmosfera a Nou Mèxic, dissenyat per l'arquitecte Norman Foster.
El paper de Catalunya
Amb la crisi, ja ningú no s'atreveix a confirmar res, però els experts en aeronàutica asseguren, amb la boca petita, que el futur aeroport de Lleida-Alguaire, que ja s'està construint en una àrea de 367 hectàrees, podria ser la base per llançar vols suborbitals que Virgin Galactic assegura voler construir "a prop de Barcelona". De fet, la Generalitat i Aeroports de Catalunya han finançat l'estudi sobre espaiports que van fer els alumnes de la Universitat Internacional de l'Espai (ISU) reunits l'agost passat a Barcelona.
L'estudi proposa una metodologia per avaluar espaiports i l'aplica a l'aeroport de Lleida. La decisió d'analitzar el cas de Lleida va ser un acord entre els alumnes de la ISU i del govern, segons explica el director general de Ports i Aeroports, Oriol Balaguer. L'estudi, dirigit per José Mariano López de Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE), no s'ha pogut completar "per manca d'informació" sobre el sector. Això significa que no es mulla sobre la viabilitat del projecte, però sí que afirma que Lleida és un lloc "adient" per fer-hi un espaiport.
La baixa densitat de població de la zona i la seva posició estratègica per atraure clients d'Europa i el nord d'Àfrica permetrien fer realitat el projecte. A més, significaria una forta dinamització de l'economia de les comarques de l'interior. Però l'Estat no té cap política espacial ni cap organisme encarregat del tema, i aquesta és la principal dificultat a resoldre.


Font Avui.cat


:smt020: