Dos sentències de la UE podrien obligar a avaluar de nou el projecte i el seu impacte

Quan falta prop d'un mes perquè comenci, segons les previsions actuals, el primer regadiu del Segarra-Garrigues i amb aproximadament una tercera part dels projectes del canal acabats o en obres, el principal regadiu en construcció a Catalunya s'enfronta a una revisió arran de dos sentències del Tribunal de la UE que qüestionen que sigui compatible amb la conservació de les aus que poblen el pla de Lleida.




Obres al canal Segarra-Garrigues
SEGRE



H. Culleré | Lleida

Al setembre del 2004, la Comissió Europea va amenaçar el Govern espanyol de deixar en suspens el finançament de les obres de l'AVE si no es complia el requeriment d'ampliar el nombre d'espais protegits per la Xarxa Natura 2000, fins llavors insuficients. Entre el 2004 i el 2006, Lleida va viure entre convulsions les diferents propostes d'ampliació dels espais ecològics que plantejava la Generalitat després de constatar de forma progressiva que afectaven la majoria dels grans projectes de territori, entre els quals l'aeroport i el canal Segarra-Garrigues. L'advertència de la UE té el seu origen en dos denúncies ecologistes per una insuficient protecció de les aus a Catalunya i pel mateix concepte, de forma específica a l'àrea regable del canal. En el cas de l'aeroport, el sindicat agrari JARC afirma que el disseny de la zona de protecció especial de les aus (ZEPA) es va modificar en tres ocasions i de 2.836 va passar a unes 800 hectàrees. Però en el cas del canal, la denúncia específica va portar a designar com a ZEPA 26.250 hectàrees de la zona regable (de 105.000 hectàrees brutes; 70.150 netes). Malgrat l'ampliació del 2006, la Comissió Europea va continuar assumint la queixa ecologista, la va portar al Tribunal de Luxemburg i el 2007 aquest va sentenciar en contra de l'Estat espanyol en tots dos casos.
Ara, fonts dels diferents sectors implicats assenyalen que Espanya s'enfronta a una sanció de 57 milions d'euros cada sis mesos si continua incomplint la resolució del Tribunal.
La primera sentència (genèrica per a set comunitats autònomes) es va dictar al juny del 2007 i el 6 de maig del 2008 la Comissió Europea va enviar una carta de requeriment al Govern espanyol amb l'advertència que malgrat que la situació de protecció de les aus havia millorat, la seua conservació a les zones importants (IBA, en les seues sigles en anglès) era preocupant en les ZEPA de Belianes-Prexiana i Cogul-Alfés per la seua fragmentació. Al segon cas, un 41% de la IBA és ZEPA, però està distribuïda en cinc taques. Després de la carta de requeriment, el Govern tenia dos mesos per donar resposta a aquestes observacions (entre el juliol i l'agost passats), però la setmana que ve (previsiblement dimarts) té prevista una reunió, encara de caràcter tècnic.
A aquest requeriment s'hi va unir al desembre el relatiu a la sentència del Segarra-Garrigues, l'execució de la qual podria resoldre's juntament amb el primer procés. La Comissió, al seu torn, no contempla de moment elevar de nou la infracció davant del Tribunal (cosa que es farà només en última instància) però reclama al Govern central i a la Generalitat nous criteris, ampliats i sota rang normatiu, per a una protecció adequada.
Diners en joc

Divuit mil agricultors propietaris de finques del Segarra-Garrigues van conèixer fa unes setmanes per la premsa els plans d'ampliació de la xarxa de ZEPA en l'àrea regable i de l'escassa informació que ha transcendit es dedueix que tant Govern com Generalitat intentaran que a les noves zones protegides pugui compatibilitzar-se el regadiu encara que amb una dotació menor (social, de suport o de subsistència). A partir de l'estudi facilitat per la mateixa Generalitat i aportat pel Consorci Forestal de Catalunya, la Comissió acceptaria 23.000 hectàrees més de protecció a la zona regable. Però la mateixa Generalitat considera que, segons la superfície i els usos que es permetin, el projecte quedarà massa deformat per ser viable, ja que les obres costaran el mateix (més de 1.500 milions) i seran menys usuaris per pagar. El que cada vegada cobra més entitat és la convicció que s'aconsegueixi el que s'aconsegueixi el projecte podria canviar. Si la CE accepta les dades de la Generalitat sobre la nova taca de 23.000 hectàrees de ZEPA a la zona regable, el canal haurà de ser avaluat de nou i reformulat partint dels condicionants de la Xarxa Natura 2000, segons fonts pròximes al procés de discussió. Tot plegat, quan les primeres hectàrees estan a punt per rebre l'aigua aquesta primavera.



Font Diari Segre