La troballa és compatible amb el desenvolupament de la reforma de la plaça i el pàrquing

URBANISME I HABITATGE


Estel·la funerària trobada a Ricard Viñes.


©Serveis d'Arqueologia

Imatges dels murs amb carreus i contraforts del que amb tota probabilitat eren els fonaments de l'església del Monestir de Sant Francesc.


©Serveis d'Arqueologia








L'alcadessa accidental i regidora d'Urbanisme Marta Camps explica que les restes corresponen amb molta probabilitat als fonaments de l'església del Monestir medieval de Sant Francesc. (631 KB)

Les restes contribuiran a documentar la història de la ciutat, explica Marta Camps. (271,5 KB)


El servei d’Arqueologia de la Paeria iniciarà la setmana vinent una campanya d’excavacions a la plaça Ricard Viñes després que s’hagin trobat restes de murs amb carreus del que amb tota probabilitat correspon als fonaments del Monestir medieval i l’església de Sant Francesc (s.XIII), durant les obres de reposició dels serveis de la plaça.

De moment només s’han trobat restes dels murs dels carreus de l’església, situats dins del recinte del monestir i que es van enderrocar durant la Guerra de Successió. També s’han localitzat altres peces que podrien ser estel•les funeràries de la mateixa època.

Aquesta troballa no afecta la reposició dels serveis del centre de la plaça, que finalitzaran properament, ni probablement tampoc el ritme de les obres del pàrquing i del conjunt de la zona.

L'alcaldessa accidental, Marta Camps, ha explicat la troballa que es preveu que "no afecti el desenvolupament de les obres de la plaça ni del pàrquing" i ha destacat que aquestes restes "ajuden a documentar la història de la nostra ciutat". (ARXIU de VEU 1 i 2).

Arran de la campanya d’excavacions que s’iniciarà la setmana vinent per part dels Serveis d’Arqueologia de la Paeria, es determinarà exactament l’abast de la troballa i l’estat de la mateixa així com les tasques que s’hagin de dur a terme per documentar tot el material trobat.


El convent més antic de la Corona d’Aragó, seu dels pares franciscans
conventuals fins al 1567

El Monestir de Sant Francesc (Convent de Sant Francesc) està considerat com el més antic d’aquesta ordre a la corona de Catalunya i Aragó. La seva data de fundació és imprecisa per manca de documents però se situa a l’any 1211 o a l’any 1217. En tot cas, els primers documents que fan referència al convent daten de 1236.

L’ordre dels franciscans va tenir un pes determinant en la fundació de l’Estudi General el 1300. El rei Alfons III demana al seu testament ésser enterrat al convent dels franciscans de Lleida però, per motius desconeguts, li va ser donada sepultura al convent del mateix orde a Barcelona.

El seu fill Pere IV d’Aragó i Catalunya (també conegut com Pere III el Cerimoniós) volgué realitzar la voluntat del rei Alfons i el 17 d’abril de 1369 va traslladar les despulles del seu pare al convent de Lleida.

L’any 1646, els paers de la ciutat acordaren el trasllat d’aquestes despulles a la catedral, atesa la pràctica destrucció del Monestir.

El convent de Sant Francesc fou seu dels pares franciscans conventuals fins l’any 1567, data en què, per ordre del papa Pius V i el rei Felip II fou consignat als observants. Aquests darrers només l’habitaren un any. Va romandre buit fins el dia 1 de juny de 1576, en què el papa i el general de l’ordre donaren permís perquè l’ocupessin les monges de l’ordre de les clarisses observants.

Segons Josep Lladonosa, el convent estava ubicat vora el camí de Montsó, justament entre el portal de Boters el Convent de Sant Hilari, aproximadament a unes dues-centes passes de la ciutat (on es troba, actualment, la plaça Ricard Vinyes).


El convent és enderrocat, com molts d’altres dels afores de la ciutat, entre el 1642 i el 1644. En aquest cas sembla que parcialment, doncs la església amb el campanar seria l’escenari, l’any 1647, d’un dels episodis més heroics i sagnats de la guerra de Successió a la nostra ciutat. Molta pedra d’aquest convent fou utilitzada en la construcció dels baluards del Turó.

Allí s’hi parapetaren un grup de militars (1 sergent Cristóbal de Ribaguda i 12 mosqueters) per evitar que les tropes de Felip IV poguessin plantar les bateries i des d’allí atacar la ciutat. Resistiren amb força parapetats sobre l’absis i dins del campanar i escometeren fins i tot alguna ofensiva a camp obert.

Entre el 2 i 3 de juny de 1647 es produeix l’assalt final a les restes del convent, hi ha diverses versions, una d’elles afirma que fou volat amb una mina subterrània. La notícia de la defensa causà admiració en la cort i el rei manà premiar els veterans de Sant Francesc que quedaren vius després del Setge, i assignà també pensions als familiars dels morts, segons recull l’obra d’Òscar Uceda.

FONT